Edicions Albert Moraleda Tel. 667 412 429
Dissenys: Qbackup, Solucions Informàtiques
Alli hi vaig instalar la flamant taula API i un magnífic sistèma d´escolta JBL 4343, amb un
amplificador JBL collonut, però que es va rostir tot solet al cab de tres anys. També vaig
encarregar un 16 pistes Mincom79 (ara tenía un 8 i un 16 pistes), i un equip de micròfons AKG
451, començant a treballar amb una mica més de comoditat i millors resultats. I vaig fer la
millor incorporació de la meva vida: vaig comprar el piano Steinway de gran cúa que encara
tinc.
Moltes, moltíssimes despeses, però a base de lletres, crèdits i leasings es va poder anar
pagant. No més m´hi vaig estar un any, en aquella quarta planta, per què hi arribaven molts
sorolls de les oficines de dalt i de sota, i els cops de porta, els dipòsits dels wàters, i de
l´ascensor, etc. I jo també tenía la sensació de molestar als veïns, sobre tot certa nit en
què enregistràvem uns episodis de la Història de Catalunya amb aldarulls i crits al voltant
dels fets d´en Rafael de Casanova, en què jo temía que els veïns avisessin a la policía,
tement que els crits fossin autèntics...
D´aquell any a la quarta planta del carrer de Casp son, per exemple, l´enregistrament de "La Gavina" per la Marina Rossell, el discos "El
meu amic el Mar" i "Somniem" d´en Lluís Llach i els audios pels espectacles de Dagoll Dagom "No hablaré en clase"i
"Antaviana". "Mar i Cel" es va gravar a la planta baixa.
Quan va quedar lliure la planta baixa del 172 vaig traslladar-hi l´estudi sense pensar-m´ho dos cops. Era allà on el
sr. Matutano hi havía guardat els sacs de patates que esperàven ser fregides a la quarta planta, i estàva un xic
més protegit de sorolls i incomoditats.
Vaig convertir aquell magatzem en un estudi amb cabina de control, cabina de batería, moquetes a l´us, llums
indirectes, i un bar, i tot un seguit de xorredetes per fer més felilç la vida als clients i als clients dels clients del
sector de la publicitat, donat que, a aquelles alçades (1979), la producció de música per a publicitat anava a tota
marxa.
Potser la única incorporació tècnica dels deu anys d´estar a la planta baixa del 172, va ser la conversió de les
màquines de 8 i 16 pistes a una de 24, i la incorporació de molts sintetitzadors monofònics i polifònics, conforme
anàven sortint models nous. (els Juno 60, JX3P, JX10, el Yamaha CS 80, una monstruositat que pesava 102 quilos
i mai em va servir per a gran cosa...) Vaig instal.lar-hi també un projector de cinema de 35 mm, -un IKA de l'any 1930
que funciona encara a la perfecció- que jo utilitzava per poder gravar música amb referència d'imatge.
En aquell estudi hi vaig dur a terme tota mena d´enregistraments. Jazz, sardanes, música de cambra, música de publicitat, els
espectacles de Teatre Arnau, (amb nits senceres sense anar a dormir i un taxi esperant a la porta per dur les cintes a un teatre plè de
public que les esperàva!) música per teatre, i molts discos cantats.
D´aquells anys a la planta baixa del 172 és, per exemple, el disc "Jardí tancat" de la Mª del Mar Bonet, el disc de l´espectacle al
Teatre Romea, amb Mª del Mar Bonet i Quico Pi de la Serra, discos d´en Ramon Muntaner, d´en Joan Isaac, de l´Amado Jaén, La Principal
de La Bisbal, dels pianistes Leonora Milà, Carles Santos, de la Núria Felíu, etc, etc. Fins
i tot hi varen gravar la Sara Montiel i La Maña. També hi va enregistrar el grup La
Locomotora Negra, i vaig dur a terme un sens fí d´enregistraments de música de jazz. I
també un disc amb poemes d'en Rafael Alberti i música meva, on ell hi va recitar
diversos poemes.
I també, mai ho diríeu, hi vaig enregistrar, durant un any, el "Consultorio Elena
Francis para la mujer", possiblement la feina més esclava i complicada que he fet
mai, degut als diferents muntatges de publicitat que calia fer per a les diferents
emissores a les que es dirigíen les catorze còpies que feiem de cada programa, i que
calía gravar cada setmana, fes sol, pluja, neu o vent. Encara conservo alguna cinta de
sessió Francis.
Quan vaig marxar, l'estudi va passar a mans d'en Joan Sirvent i es va anomenar "Estudi 84" 1992.
Nou trasllat, Aquest cop a Pedralbes, a una casa feta a mida per poder-hi encabir, en bona
convivència, unes sales de doblatge i una sala de música.
En aquesta nova adreça va continuar la activitat normal de l´estudi, no més que, evidentment, amb
més comoditat i més amplitud. Incorporació d´un 24 pistes digital TASCAM en format DASH, un
mesclador TASCAM M800 i un sistema Dolby SR per la reducció de soroll, tot i que, ràpidament, el
sistema d´editatge a base de cinta de quart de polzada i cops de tisora passsa a ser sustituït per un
sistema informatitzat.
Durant els 10 anys de permanència en aquesta adreça, l´estudi duu a terme, a més de la activitat habitual, tot un seguit de doblatges
(solistes i cors) de películes dels estudis Disney (La Bella y la Bestia, El Rey León, Hércules, Mulán, etc) i tot un seguit
d´enregistraments simfònics amb equipament mòbil.
amplificador JBL collonut, però que es va rostir tot solet al cab de tres anys. També vaig
encarregar un 16 pistes Mincom79 (ara tenía un 8 i un 16 pistes), i un equip de micròfons AKG
451, començant a treballar amb una mica més de comoditat i millors resultats. I vaig fer la
millor incorporació de la meva vida: vaig comprar el piano Steinway de gran cúa que encara
tinc.
Moltes, moltíssimes despeses, però a base de lletres, crèdits i leasings es va poder anar
pagant. No més m´hi vaig estar un any, en aquella quarta planta, per què hi arribaven molts
sorolls de les oficines de dalt i de sota, i els cops de porta, els dipòsits dels wàters, i de
l´ascensor, etc. I jo també tenía la sensació de molestar als veïns, sobre tot certa nit en
què enregistràvem uns episodis de la Història de Catalunya amb aldarulls i crits al voltant
dels fets d´en Rafael de Casanova, en què jo temía que els veïns avisessin a la policía,
tement que els crits fossin autèntics...
D´aquell any a la quarta planta del carrer de Casp son, per exemple, l´enregistrament de "La Gavina" per la Marina Rossell, el discos "El
meu amic el Mar" i "Somniem" d´en Lluís Llach i els audios pels espectacles de Dagoll Dagom "No hablaré en clase"i
"Antaviana". "Mar i Cel" es va gravar a la planta baixa.
Quan va quedar lliure la planta baixa del 172 vaig traslladar-hi l´estudi sense pensar-m´ho dos cops. Era allà on el
sr. Matutano hi havía guardat els sacs de patates que esperàven ser fregides a la quarta planta, i estàva un xic
més protegit de sorolls i incomoditats.
Vaig convertir aquell magatzem en un estudi amb cabina de control, cabina de batería, moquetes a l´us, llums
indirectes, i un bar, i tot un seguit de xorredetes per fer més felilç la vida als clients i als clients dels clients del
sector de la publicitat, donat que, a aquelles alçades (1979), la producció de música per a publicitat anava a tota
marxa.
Potser la única incorporació tècnica dels deu anys d´estar a la planta baixa del 172, va ser la conversió de les
màquines de 8 i 16 pistes a una de 24, i la incorporació de molts sintetitzadors monofònics i polifònics, conforme
anàven sortint models nous. (els Juno 60, JX3P, JX10, el Yamaha CS 80, una monstruositat que pesava 102 quilos
i mai em va servir per a gran cosa...) Vaig instal.lar-hi també un projector de cinema de 35 mm, -un IKA de l'any 1930
que funciona encara a la perfecció- que jo utilitzava per poder gravar música amb referència d'imatge.
En aquell estudi hi vaig dur a terme tota mena d´enregistraments. Jazz, sardanes, música de cambra, música de publicitat, els
espectacles de Teatre Arnau, (amb nits senceres sense anar a dormir i un taxi esperant a la porta per dur les cintes a un teatre plè de
public que les esperàva!) música per teatre, i molts discos cantats.
D´aquells anys a la planta baixa del 172 és, per exemple, el disc "Jardí tancat" de la Mª del Mar Bonet, el disc de l´espectacle al
Teatre Romea, amb Mª del Mar Bonet i Quico Pi de la Serra, discos d´en Ramon Muntaner, d´en Joan Isaac, de l´Amado Jaén, La Principal
de La Bisbal, dels pianistes Leonora Milà, Carles Santos, de la Núria Felíu, etc, etc. Fins
i tot hi varen gravar la Sara Montiel i La Maña. També hi va enregistrar el grup La
Locomotora Negra, i vaig dur a terme un sens fí d´enregistraments de música de jazz. I
també un disc amb poemes d'en Rafael Alberti i música meva, on ell hi va recitar
diversos poemes.
I també, mai ho diríeu, hi vaig enregistrar, durant un any, el "Consultorio Elena
Francis para la mujer", possiblement la feina més esclava i complicada que he fet
mai, degut als diferents muntatges de publicitat que calia fer per a les diferents
emissores a les que es dirigíen les catorze còpies que feiem de cada programa, i que
calía gravar cada setmana, fes sol, pluja, neu o vent. Encara conservo alguna cinta de
sessió Francis.
Quan vaig marxar, l'estudi va passar a mans d'en Joan Sirvent i es va anomenar "Estudi 84" 1992.
Nou trasllat, Aquest cop a Pedralbes, a una casa feta a mida per poder-hi encabir, en bona
convivència, unes sales de doblatge i una sala de música.
En aquesta nova adreça va continuar la activitat normal de l´estudi, no més que, evidentment, amb
més comoditat i més amplitud. Incorporació d´un 24 pistes digital TASCAM en format DASH, un
mesclador TASCAM M800 i un sistema Dolby SR per la reducció de soroll, tot i que, ràpidament, el
sistema d´editatge a base de cinta de quart de polzada i cops de tisora passsa a ser sustituït per un
sistema informatitzat.
Durant els 10 anys de permanència en aquesta adreça, l´estudi duu a terme, a més de la activitat habitual, tot un seguit de doblatges
(solistes i cors) de películes dels estudis Disney (La Bella y la Bestia, El Rey León, Hércules, Mulán, etc) i tot un seguit
d´enregistraments simfònics amb equipament mòbil.
