Edicions Albert Moraleda Tel. 667 412 429 Dissenys: Qbackup, Solucions Informàtiques
Inici Qui es Albert Moraleda Història d'un estudi Enregistraments Mostres d'audio Contacte Edicions Albert Moraleda  Història d’un estudi
Alli hi vaig instalar la flamant taula API i un magnífic sistèma d´escolta JBL 4343, amb un  amplificador JBL collonut, però que es va rostir tot solet al cab de tres anys. També vaig  encarregar un 16 pistes Mincom79 (ara tenía un 8 i un 16 pistes), i un equip de micròfons AKG  451, començant a treballar amb una mica més de comoditat i millors resultats. I vaig fer la  millor incorporació de la meva vida: vaig comprar el piano Steinway de gran cúa que encara  tinc. Moltes, moltíssimes despeses, però a base de lletres, crèdits i leasings es va poder anar  pagant. No més m´hi vaig estar un any, en aquella quarta planta, per què hi arribaven molts  sorolls de les oficines de dalt i de sota, i els cops de porta, els dipòsits dels wàters, i de  l´ascensor, etc. I jo també tenía la sensació de molestar als veïns, sobre tot certa nit en  què enregistràvem uns episodis de la Història de Catalunya  amb aldarulls i crits al voltant  dels fets d´en Rafael de Casanova, en què jo temía que els veïns avisessin a la policía,  tement que els crits fossin autèntics...  D´aquell any a la quarta planta del carrer de Casp son, per exemple, l´enregistrament de "La Gavina" per la Marina Rossell, el discos "El  meu amic el Mar" i  "Somniem"  d´en Lluís Llach i els audios pels espectacles de Dagoll Dagom  "No hablaré en clase"i  "Antaviana".   "Mar i Cel" es va gravar a la planta baixa.  Quan va quedar lliure la planta baixa del 172  vaig traslladar-hi l´estudi sense pensar-m´ho dos cops. Era allà on el  sr. Matutano hi havía guardat els sacs de patates que esperàven ser fregides a la quarta planta, i estàva un xic  més protegit de sorolls i incomoditats.   Vaig convertir aquell magatzem en un estudi amb cabina de control, cabina de batería, moquetes a l´us, llums  indirectes, i un bar, i tot un seguit de xorredetes per fer més felilç la vida als clients i als clients dels clients del  sector de la publicitat, donat que, a aquelles alçades (1979), la producció de música per a publicitat anava a tota  marxa.  Potser la única incorporació tècnica dels deu anys d´estar a la planta baixa del 172, va ser la conversió de les  màquines de 8 i 16 pistes a una de 24, i la incorporació de molts sintetitzadors monofònics i polifònics, conforme  anàven sortint models nous. (els Juno 60, JX3P, JX10, el Yamaha CS 80, una monstruositat que pesava 102 quilos  i mai em va servir per a gran cosa...) Vaig instal.lar-hi també un projector de cinema de 35 mm, -un IKA de l'any 1930  que funciona encara a la perfecció- que jo utilitzava per poder gravar música amb referència d'imatge.  En aquell estudi hi vaig dur a terme tota mena d´enregistraments. Jazz, sardanes, música de cambra, música de publicitat, els  espectacles de Teatre Arnau, (amb nits senceres sense anar a dormir i un taxi esperant a la porta per dur les cintes a un teatre plè de  public que les esperàva!) música per teatre, i molts discos cantats.  D´aquells anys a la planta baixa del 172 és, per exemple, el disc "Jardí tancat" de la Mª del Mar Bonet, el disc de l´espectacle al  Teatre Romea, amb Mª del Mar Bonet i Quico Pi de la Serra, discos d´en Ramon Muntaner, d´en Joan Isaac, de l´Amado Jaén, La Principal  de La Bisbal,  dels pianistes Leonora Milà, Carles Santos, de la Núria Felíu, etc, etc. Fins  i tot hi varen gravar la Sara Montiel i La Maña. També hi va enregistrar el grup La  Locomotora Negra, i vaig dur a terme un sens fí d´enregistraments de música de jazz. I  també un disc amb poemes d'en Rafael Alberti i música meva, on ell hi va recitar  diversos poemes.  I també, mai ho diríeu, hi vaig enregistrar, durant un any, el "Consultorio Elena  Francis para la mujer", possiblement la feina més esclava i complicada que he fet  mai, degut als diferents muntatges de publicitat que calia fer per a les diferents  emissores a les que es dirigíen les catorze  còpies que feiem de cada programa, i que  calía gravar cada setmana, fes sol, pluja, neu o vent. Encara conservo alguna cinta de  sessió Francis. Quan vaig marxar, l'estudi va passar a mans d'en Joan Sirvent i es va anomenar  "Estudi 84" 1992.   Nou trasllat, Aquest cop a Pedralbes, a una casa feta a mida per poder-hi encabir, en bona  convivència, unes sales de doblatge i una sala de música.  En aquesta nova adreça va continuar la activitat normal de l´estudi, no més que, evidentment, amb  més comoditat i més amplitud. Incorporació d´un 24 pistes digital TASCAM en format DASH, un  mesclador TASCAM M800 i un sistema Dolby SR per la reducció de soroll, tot i que, ràpidament, el  sistema d´editatge a base de cinta de quart de polzada i cops de tisora passsa a ser sustituït per un  sistema informatitzat.   Durant els 10 anys de permanència en aquesta adreça, l´estudi duu a terme, a més de la activitat habitual, tot un seguit de doblatges  (solistes i cors) de películes dels estudis Disney (La Bella y la Bestia, El Rey León, Hércules, Mulán, etc) i tot un seguit  d´enregistraments simfònics amb equipament mòbil. 
Ja la temin a dalt. X La 2488 instalada. C. Casp, 178, 4ª planta. X Un projector amb solera (1930 ) Sala de control de l'estudi de Pedralbes. Estudi de Pedralbes. Taula Tascam M400 Història d’un estudi